El cogombre és el fruit d'una planta de la família de les Cucurbitàcies.
És una baia allargada i arrodonida en les puntes. La seva mida mitjana és de 15 cm de llarg i 5 cm de diàmetre.
La pell o escorça és fina i de color verd fosc. Té una polpa molt sucosa de color verd clar que té moltes llavors de consistència tova i de color blanc. És una mica insípida pel que fa al gust però resulta molt refrescant.
Quan es vol comprar cogombres, s'aconsella triar aquells exemplars que presentin la pell de color verd fosc, sense taques groguenques ni defectes, que siguin fermes i ben desenvolupades, però sense tenir un diàmetre massa ample.
És millor rebutjar els exemplars de mida gran perquè solen tenir un sabor més amarg, una textura més tova i moltes llavors dures. Tampoc convé adquirir els que tinguin els extrems ressecs o presentin un color poc llustrós de to groguenc. Això indica que el fruit és dur i que té sabor amarg. A l'adquirir-los s'ha de pressionar a l'extrem de la tija. Si aquest està tou vol dir que fa temps que el cogombre va ser collit.
Un cop a casa, els cogombres poden conservar-se a la nevera durant un període de tres a cinc dies. Si es volen conservar una vegada que han estat tallats, cal embolicar-los amb plàstic transparent perquè els cogombres capten amb facilitat les olors. Són hortalisses que no toleren bé les temperatures extremes, pel que no són aptes per a congelar ja que es quedarien tous.
El cogombre és una hortalissa que ha de consumir-se immadura, ja que amb la maduració perd la seva finor i adquireix un color groguenc i s'altera el seu sabor.
Es consumeix bàsicament cru en amanides, encara que també pot adquirir-se en conserva.
L'origen d'aquesta hortalissa es localitza en les regions tropicals del sud d'Àsia i hi ha referències que situen els seus primers cultius a l'Índia fa més de 3.000 anys. La seva explotació com a aliment va arribar amb el temps a Egipte i amb el pas dels anys es va fer popular a Grècia i a Roma. Van ser els romans els qui el van introduir a la resta d'Europa i ho van estendre després fins a la Xina.
Actualment el cogombre és una hortalissa molt conreada a Europa i Amèrica del Nord i ocupa el quart lloc en la producció mundial d'hortalisses, darrere del tomàquet, la col i la ceba.

VARIETATS
Les varietats de cogombres es poden classificar en funció de diverses característiques com la seva mida, forma i color de la pell:
Cogombre curt (tipus espanyol): aquestes varietats són de mida petita, amb una longitud màxima de 15 cm i un pes mitjà d'uns 125 g. Presenten la pell verda amb ratlles de color groc o blanc i s'utilitzen per a consum en fresc o per a l'elaboració de adobats.
Cogombre mig llarg (tipus francès): són fruits amb una longitud de 20 a 25 cm. Dins d'aquest grup es diferencien dues varietats: el cogombre amb espines i el de pell llisa.
Cogombre llarg (tipus holandès): arriben fins a 25 cm de longitud i la seva pell és llisa i més o menys solcada.

Una altra classificació dels cogombres fa referència a la seva forma de consum:
Cogombre de consum fresc: són exemplars grans, d'escorça verda o groga.
Cogombres en vinagre: són de menor mida i generalment es consumeixen adobats. Dins d'aquest grup es troben varietats de superfície llisa o amb berrugues.

Així mateix, hi ha una altra classificació que atén al tipus de cultiu i es parla llavors de cogombres d'hivernacle i de "caballón".
Cogombres d'hivernacle: tenen una forma allargada i recta, pell fina i poques llavors.
Cogombres de "caballón": contenen menys llavors que els anteriors i la seva pell és verd fosca i dura, per la qual cosa s'han de pelar abans del seu consum.

PROPIETATS NUTRICIONALS
El cogombre és una hortalissa de baixa aportació calòrica a causa del seu reduït contingut en hidrats de carboni, en comparació amb altres hortalisses, i al seu elevat contingut d'aigua.
Aporta fibra, petites quantitats de vitamina C, provitamina A i de vitamina E, i, en proporcions encara menors, vitamines del grup B com ara folats, B1, B2 i B3. En la seva pell es troben petites quantitats de beta-carotè, però una vegada que es pela el cogombre, el seu contingut es redueix gairebé a zero.
La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.
Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.
La vitamina E intervé en l'estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat. Igual que la vitamina C, té acció antioxidant, i aquesta última a més intervé en la formació de col·lagen, glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l'absorció del ferro i augmenta la resistència davant les infeccions.
El cogombre no es considera una hortalissa rica en minerals, si bé el més abundant el potassi. En menor proporció es troben el fòsfor i el magnesi.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més d'intervenir en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.
El fòsfor intervé en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi. Aquest últim a més es relaciona amb el funcionament de l'intestí, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
En la composició del cogombre és present una petita proporció de beta-sitosterol, un compost amb activitat antiinflamatòria i hipoglucemiant, que participa en la resposta del sistema immunològic.